Londres s’ha llevat aquest matí amb la notícia de la mort de Lord Slane, baluard de l’Imperi britànic, antic virrei de l’Índia i gran estadista. Deixa sis fills, un munt de nets i besnets, i una vídua: Lady Slane. Tothom està disposat a tenir cura de l’abnegada dama, de vuitanta-vuit anys, una dona que ha renunciat a totes les seves passions per dedicar-se a fer el que se suposa que ha de fer l’esposa d’algú tan rellevant, i que s’ha mostrat sempre dòcil i sol·lícita fent el seu paper de mare i amfitriona en incomptables sopars i cerimònies. 
Però, per a sorpresa de tothom, Lady Slane té els seus propis plans; principalment viure, per fi, la seva vida, a la seva manera, on ella vulgui i amb qui vulgui. Així, decideix instal·lar-se en una caseta a Hampstead, on vol dur una vida tranquil·la, amb l’única companyia d’una cambrera francesa, i rebre les seves visites: el propietari de la casa, el mestre d’obres i un excèntric milionari que es va enamorar d’ella a l’Índia cinquanta anys enrere.
Carregada de la ironia i la crítica social característiques de Vita Sackville-West, Tota la passió apagada, publicada el 1931, és una obra vital i captivadora en què l’autora reivindica la vida callada i secreta de tantes dones que van haver de renunciar als seus somnis i a les seves vocacions per fer un desagraït paper secundari, que consistia a donar suport al marit en les seves aspiracions socials i polítiques pel bé de l’Imperi.