En un poble de muntanya isolat i remot, hi ha una dona gran que evita tots els actes festius i que no es fa amb ningú. Viu en una cabana una mica separada de les cases principals del llogarret i es guanya la vida fent de bugadera. Es diu Zelinda.

Silvio d’Arzo va escriure aquest fascinant relat, publicat pòstumament el 1953, per traslladar-nos al cor d’un drama tan íntim com universal i que, setanta anys després, ja convertit en una peça de culte, ens continua commovent.

Notes de premsa

Article a La República de Ramon Moreno, 13 de maig de 2021: https://www.larepublica.cat/altres-categories/llibres/el-poble-que-nomes...

Catorze, Xavier Serrahima, maig 2021: https://www.catorze.cat/biblioteca/resons-del-silenci-159764/

Eix Diari, Teresa Costa-Gramunt, juliol 2021: https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/96551/zelinda-i-el-sentit-de-la-vida...

Trapezi, Arantxa Bea, 20 d'octubre de 2021: http://eltrapezi.com/casa-aliena/