Després d’anys d’absència, el protagonista torna a París i, així que entra a casa, troba una invitació per a una matinée a casa del príncep de Guermantes. En arribar al pati del palauet, experimenta una reminiscència molt poderosa, tant com la magdalena que obre el primer volum.

Mentre s’espera per entrar a la biblioteca del príncep, decideix que l’única manera de trobar un sentit a la vida i, al mateix temps, d’abordar per fi la seva vocació, és escriure una obra que reculli els seus records dels personatges i els llocs que té vívidament guardats a la memòria.

En reunir-se amb els altres convidats de la recepció, s’adona que totes les persones que feia  temps que no veia han envellit enormement. Aquesta impressió el reafirma en la seva voluntat d’esbrinar com opera el pas del temps i de quina manera la memòria aconsegueix capturar alguns moments precisos amb una nitidesa trasbalsadora. L’obra que sorgeixi d’aquest esforç serà l’única manera de retrobar el temps perdut.

Notes de premsa

Notícia al CCMA, de Josep M. Camps Collet, 25 de setembre de 2022: https://www.ccma.cat/324/15-anys-i-14-volums-sacaba-la-traduccio-catalana-da-la-recerca-del-temps-perdut-de-proust/noticia/3185804/

Ressenya al Diari La Veu del País Valencià, de DLV, 27 de setembre de 2022: https://t.co/1xhPuvejOv

«Marcel Proust: el final del principi», de Joan Garí, a l'Ara: https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/final-principi-proust_1_4700133.html