(París 1871 - 1922), va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions d’estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares, la salut de l’escriptor, sempre molt afeblida per culpa de l’asma, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d’aleshores va viure enclaustrat a casa, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro, i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums, els tres darrers de manera pòstuma. Va morir d’una bronquitis i està enterrat al cementiri Père Lachaise de París.