«La senyoreta Albertine se n’ha anat», anuncia la minyona Françoise al començament d’aquest volum. D’aquesta manera, el protagonista es veu confrontat de sobte amb una situació que no havia previst, ja que, de fet, ell es proposava establir unes noves bases per a la convivència amb l’Albertine. O, el que en aquest cas és el mateix, buscar una manera de suportar una mica millor la gelosia que el rosegava per dins cada vegada que l’Albertine es veia amb algú altre.

Però la fugida de l’Albertine situa la història en un altre context. En assabentar-se que la noia es troba a la Turena, el protagonista hi envia immediatament el seu amic Robert de Saint-Loup per mirar d’esbrinar si hi ha cap possibilitat que torni a París. I mentrestant, en el seu esperit lluiten el desig de tornar-la a tenir amb ell a casa i el despit de sentir-se abandonat, que li fa pensar que potser estarà més bé sense ella.