Antoni Matabosch i Soler
(Barcelona, 1935). Va estudiar Filosofia al Seminari de Barcelona. És doctor en Teologia a Roma (1964) per la Universitat Gregoriana de Roma; llicenciat en Ciències de la Comunicació (1976) i en Història Contemporània (1979) per la Universitat Autònoma de Barcelona, i diplomat en Ecumenisme per l’Institut Ecumènic de Bossey (Suïssa). És catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual va ser degà durant deu anys (1978-1988). Ha tingut diversos càrrecs destacats com ara delegat de Pastoral Universitària (1977-1993) i delegat general d’Apostolat Seglar (1993-2005) a l’Arxidiòcesi de Barcelona; director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (1997-2016); president de la Fundació Joan Maragall (1989-2013); membre catòlic de la Comissió Organitzadora del Parlament de les Religions (2004) i del Grup de Treball Estable de Religions (2005), i membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.
Ha publicat una vintena de llibres i centenars d’articles sobre temes teològics, ecumènics, interreligiosos i de relació entre fe i cultura en revistes especialitzades i en mitjans de comunicació.