Llum de cendra assenyala l’arxiu que defuig de l’ordre: el viu. El cos que canvia és ple d’indicis, però també el llenguatge que ens conforma i el paisatge que trepitjam. Aquest poemari insinua les restes que, malgrat els intents constants d’amagar-les, pertanyen al present.
El llibre neix de mirar amb insistència la superfície lunar a través dels prismàtics i d’examinar el que hi ha a tocar amb ulls de microscopi. El fenomen astronòmic de la llum cendrosa és el punt de partida.

Amb pròleg de Caterina Karmany Jaume.

51è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.