Marcel Proust (París, 1871 – 1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. Poc després de la mort dels seus pares, la salut de l’escriptor es va començar a deteriorar ràpidament i es va enclaustrar a casa, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, en set volums, que en molts aspectes és autobiogràfica. L'obra que presentem va guanyar el Premi Goncourt el mateix any en què es va publicar per primera vegada, el 1919.