Aquest volum és una monografia sobre l’obra de l’artista tèxtil Josep Royo, centrada especial-ment no en les col·laboracions amb Miró i Tàpies, que ja han estat prou divulgades, sinó en els tapissos propis, injustament oblidats.

Josep Royo (Barcelona, 1945) es va formar a l’Escola  de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona. Després de l’aprenentatge a la fàbrica Aymat  de Sant Cugat, va treballar a l’Escola Catalana de Tapisseria. Va fer recerques experimentals amb materials no tèxtils que incorporà a la tapisseria: els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes i pals, i tenen intenció tridimensional. Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als Estats Units. Del 1970 al 1976 ser professor a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona. El 1986 guanyà el Premio Nacional Aranjuez  de tapís i el 2022 va rebre la distinció al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.