Amb només tres anys, l’Ermessenda veu com la seva mare és brutalment arrossegada per un animal desbocat, justament quan intentava protegir-la a ella de la fúria de la bèstia. Filla d’un escrivà de Sant Pere de Rodes que fou cronista a la guerra de l’Alguer (1354), l’Ermessenda aprèn a llegir i a escriure de ben petita, unes habilitats del tot extraordinàries entre les dones d’aquell temps. Ella les haurà d’amagar per poder sobreviure, especialment quan, en quedar-se òrfena també de pare, comenci a treballar com a serventa a la mateixa masia on fins llavors ha viscut al seu antic galliner. Una vegada sota les ordres del baró de Vila-sacra, un noble del comtat d’Empúries, les servituds terribles a què s’haurà de sotmetre la determinaran a fugir cap a l’Alguer per començar de cap i de nou.

Aquesta insòlita història medieval ens transporta a l’època en què Pere el Cerimoniós va conquerir l’Alguer i el va repoblar amb catalans; i ens demostra que, molt sovint, ni tan sols el pas dels segles és capaç d’ocultar les misèries humanes.