És retaule de set narracions amb personatges molt diversos unides pel protagonisme dels cavalls, en una transposició clara envers els humans: senten, pensen i s’expressen si fa no fa igual. En la línia dels bestiaris medievals i moderns, el suposat caràcter exemplar de les ensenyances dels animals queda en un segon pla i emergeix la narració pura, la força i l’empenta de les històries i de la llengua. Tot i ser publicat l’any 1949 amb grans dificultats enmig d’un panorama de postguerra gris i desolador, i distribuït de sotamà entre amics i coneguts, Cavalcades no va passar desapercebut i obtingué el Premi Concepció Ravell al millor llibre de prosa literària als Jocs Florals de Montevideo.