(Vic, 1914 – Barcelona, 2008). Pertany a la primera generació de novel·listes de la postguerra. Quan la llengua era prohibida, als anys quaranta, va escriure un gran nombre de dietaris, articles, relats i esbossos de novel·les. Cavalcades, el seu primer llibre, va aparèixer l’any 1949, a la prestigiosa Col·lecció Literària Aymà, al costat d’escriptors tan reconeguts com Víctor Català, Salvador Espriu, Narcís Oller, Josep Pous i Pagès o Josep M. de Sagarra.  

Poc després va publicar la primera novel·la Retorn a la vall (1950), i un altre recull de contes Reflexions (1951). També en la dècada dels cinquanta va escriure dues de les seves novel·les més reeixides, Petjades sota l'aigua (1984) i El riu i els inconscients (1990), que van sortir a la llum amb un retard de trenta o quaranta anys. Amb tot, no va defallir mai i, acabada la dictadura i ja sense censura, va donar a conèixer les novel·les Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Molts dies i una sola nit o  Una altra sonata a Kreutzer (1985) i Una por submergida (1992), a més del llibre de memòries Escampar la boira (2003).