(Girona, 1892 – Berga, 1974). És, juntament amb Mercè Rodoreda, una de les escriptores més destacades de la narrativa catalana contemporània i paradigma de la dona culta, independent i cosmopolita. Fruit de la seva experiència viatgera, es va donar a conèixer amb títols com Paradisos oceànics o El Marroc sensual i fanàtic. La segona guerra mundial li proporcionà la matèria primera per a Tres presoners i Entre dos silencis. Tractà els canvis al país a Vent de grop i La ciutat dels joves, i la problemàtica matrimonial, a Fracàs (1966) i a Cendres (inèdit fins al 2022). També va publicar una biografia del seu pare, Prudenci Bertrana, i dos llibres de memòries.