Isaac Bashevis Singer (Leoncin, Polònia, 1902 – Miami, 1991). Fill i net de rabins, va créixer al barri jueu de Varsòvia, en un temps en què el pogroms eren molt habituals. Tant a casa com a la seva comunitat es parlava ídix, idioma d’origen germànic que se sol escriure amb l’alfabet hebreu, i que Singer va escollir en el moment de professionalitzar-se com a escriptor. Va rebre l’educació tradicional jueva i va aprofundir en l’estudi del Talmud. Va traduir a l’ídix alguns dels gran noms del moment: Hamsun, D’Annunzio, Zweig i Mann. Al final d’aquella dècada va tenir un fill amb Runia Shapira, la qual va marxar a Rússia amb el nen, i després a Palestina. Davant l’ofensiva nazi, Singer va emigrar als Estats Units. El 1940 es va casar amb Alma Haimann i es va tornar a dedicar plenament a escriure. En aquella època van començar a aparèixer les primeres traduccions de la seva obra a l’anglès, moltes dels quals signades per ell mateix. El 1943 esdevingué ciutadà dels Estats Units. Va publicar divuit novel·les i nombrosos assaigs i articles, però és particularment reconegut pels seus contes, en què apareixen sovint elements màgics, surrealistes o còmics. El 1973 va rebre el National Book Award i, cinc anys després, el Nobel de Literatura.