Lluís Domènech Girbau, estudiós de l’obra dels seus tres predecessors, els destacats arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, i Lluís Domènech i Torres, i autocrític amb la seva pròpia feina, analitza la nissaga dels Domènech des de l’origen i com els esdeveniments polítics i socials que ha viscut cada generació al llarg de més d’un segle —la Primera República (1873-1874), la monarquia (1874-1931), la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), la Segona República (1931-1936), la Guerra Civil (1936-1939), una altra dictadura (1939-1977) i la democràcia (del 1977 endavant)— han condicionat la seva manera d’entendre el món i l’arquitectura. 
Més enllà d’un repàs de la producció arquitectònica d’aquesta família d’arquitectes, que inclou un recull de fotografies de les seves obres més conegudes, Els Domènech, una nissaga d’arquitectes és un interessantíssim retrat històric de la Catalunya dels darrers cent anys.