En aquest poemari, pel qual desfilen caragols i formigues, Bartomeu Bagur Froilan estableix un diàleg amb la seva infantesa, amb el seu món interior, i amb persones absents estimades per ell, però alhora ens interpel·la a cadascun de nosaltres, dialoga amb el món exterior, i indaga sobre les tensions que sacsegen el món actual, en una deriva entre el seny i la confusió. Com diu Àngels Cardona en el pròleg: «Tot plegat, una autèntica ofrena d’amor a la vida».

NOTES DE PREMSA

dBalears: https://www.dbalears.cat/balears/cultura/2025/05/03/405901/bartomeu-bagu....