Poemes sobre ciència i fe
És possible que un científic sigui creient, en el sentit religiós d’aquest terme?
David Jou, físic i poeta, obre amb aquesta pregunta el pròleg del seu darrer poemari. Un recull que sorgeix de la necessitat de l’autor de formular poèticament el seu punt de vista sobre la fe, que contrasta amb el d’altres científics reconeguts, així com de respondre literàriament les preguntes que sovint li fan els seus interlocutors.
David Jou (Sitges, 1953), físic i poeta, és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a investigador en termodinàmica de processos irreversibles, és autor de cinc llibres i d’uns dos-cents articles de recerca en revistes de difusió internacional, obra per la qual ha rebut diversos premis. Paral·lelament a la seva activitat científica ha publicat una extensa obra poètica, aplegada en els volums L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004). A Viena Edicions, ha publicat els assaigs El laberint del temps, la simfonia de la matèria (2006), Déu, cosmos, caos: horitzons del diàleg entre ciència i religió (2008) i La poesia de l’infinit (2012).
