Aquesta és la història d’un exili molt diferent dels que fins ara hem tingut ocasió de conèixer.
Amb només onze anys, Sergi Bachs ja havia hagut de travessar la frontera dues vegades: el gener del 1939 i el febrer del 1948, tot un presagi de la vida errant que l’esperava. En la pell del refugiat, va respirar l’aire opressiu tant de la França ocupada com de l’Espanya franquista, i en la del peó en l’escaquer absurd de la Guerra Freda, va ser expulsat a Algèria i, més endavant, paradoxalment repatriat pel mateix estat que l’havia repudiat.