El drama quotidià que Uba ens ofereix, tot i que el tenim a prop en l’espai, està lluny de les nostres vides. S’emmarca en la lluita per mantindre viva una cultura mil·lenària, en virtut de la qual l’ésser humà pertany a la terra i no a l’inrevés, que topa amb els murs de la globalització.
A Casamance, però, aquesta lluita és del color de la sang i ressona amb l’estrèpit de les metralladores; ha esdevingut una guerra oberta que, tanmateix, és invisible per a nosaltres, cosa que ens mostra, una vegada més, que la vida de les persones no val el mateix a tot arreu. Uba, doncs, mostra eixa part de la realitat actual a la qual no tenim accés, una realitat amagada: les misèries i heroïcitats, les ganes de viure, d’estimar i d’expressar-se, d’éssers humans que romanen sota el jou d’un sistema que els ha condemnat.