El pas del temps, el pes del passat, la culpa, el dolor, la decadència física, la vellesa i la mort són els temes dominants d’aquests contes. Amb tot, també n’hi ha
d’irònics, de to més lleuger, que hi fan de contrapunt. El conjunt reflecteix la complexitat i la dificultat de la vida però també la seva bellesa, el goig i l’humor
necessaris per viure-la. Hi ha motius recurrents (referents musicals, cinematogràfics...) que contribueixen, junt amb altres trets personals: el detall rellevant, la ironia, el to directe, l’apunt líric quan cal..., a bastir un estil molt personal per mitjà d’una llengua eficaç, rica i expressiva.