Les serres del Montsià, dels Ports i de Cardó encerclen un paradís fet a mida, travessat per un riu que, obrint-se pas entre el secà, obliga a seguir-li el rumb i a exalçar la mar des d’aquest balcó privilegiat.
Les narracions que s’inclouen en aquest recull volen oferir un tast d’aquestes terres al foraster i pretenen ser un reclam per als autòctons, els quals, capficats en els seus afers diaris, potser no les valoren com cal.
Però Tardets és també una evocació de les bondats d’un món i d’una manera de fer i de viure que ja no tornaran, i un homenatge als iaios, comparant les seves necessitats i les seves mancances amb la sort dels seus néts.