A Sherwood, en què es barregen totes les versions de la llegenda, el bosc es converteix en mite i presó. Els seus habitants i els passavolants que el travessen transiten per un suposat progrés que fa aigües i, sovint, es giren d’esquena a tota manifestació dolorosa. Mentrestant, el protagonista observa impertèrrit les seves tribulacions i confirma l’alienació comunitària. El proscrit sospesa el fracàs i dubta que hagi reeixit en el lideratge. Contemplin, doncs, l’astorament d’un nou Robin Hood davant d’un món que li costa entendre, al qual irremeiablement diu adeu amb una rialla al rostre.