Poblament és el somni fundacional de l’humà, que, com un Llàtzer-Sísif, no para de neixe’s i reviure’s constantment des del subsol. Un subsol poblat de passos erràtics que tal vegada endevinen, mig atzarosament, el paviment d’un cel. Cal desenterrar l’hic et nunc inabastats de la placenta de les coordenades i seguir el ritual, sempre impertinent, sempre greu, com l’absència mateixa del cos. És llavors que l’home i la dona es diuen paraules sàvies com si res. Les paraules, però, es busquen entre elles i es canvien cartes, en un mostrari de poètiques que fa un ventall a la mà del lector-tafur ben variat.

NOTES DE PREMSA:

Xevi Pujol a El 9 TV: https://www.youtube.com/watch?v=8wHlduRFqPY&t=41s.