«La humanitat sencera és com una festa d’hermafrodites menjant cargols.»
Les proses breus d’aquest llibre volen ser tant una reflexió sobre el fracàs de l’espècie humana com un acte de rebel·lió. L’una, des del desencís i la ràbia de constatar el triomf de l’estupidesa i l’enlluernament tecnològic. L’altre, des de la imaginació surrealista i el vigor pirotècnic d’un autor que, malgrat tot, no pot evitar celebrar efusivament la bellesa de la vida.