Perquè res no ha estat mai prou per a l’obertura de l’ull, Øculta Mel és la suggestió d’un enigma intercanviable, anònim, circumdant, una via que pretén ser desxifrada a través de la mirada interior. Un endins remogut que instaura la visió en la percepció d’una realitat subjacent al que és real —la polaritat del símbol. L’Øculta Mel com a al·legoria a l’arravatament de la mirada quan es troba fascinada-interceptada, elogi al signe de l’adveniment, que és aquesta cosa que s’escapa en l’intent de desbridar el que és imperceptible a l’ull —l’enigma inherent inscrit en el mateix acte contemplatiu.