Memòries del paradís és la crònica d’un tipus de vida primitiu, sense presses, en què el rellotge són els trens que passen, evocada, amb dolçor i vivesa, des de la ingenuïtat del pensament infantil. Amb tot, no es tracta d’un relat idealitzat; els valors com ara l’esforç, la solidaritat i la convivència apareixen al costat de les mancances materials pròpies de la vida rural.