Talment un corrent d’aire, que naix per contrast entre el mar fresc i la terra càlida, les experiències del passat i del present originen versos en què la sentor marina es fa notar en tradicions i infantesa, sotmetiment i esperances. El vagareig emocional i la maduresa de l’amor, envoltat de vegetació i roques amb enyorança del mar, s’ameren de sentiments en Marinada, que esdevé literatura per estima al país i a la llengua.