«La poesia, com la llibertat, és un dels darrers enigmes. Encaixada en el tòpic estantís i bastant ridícul de la inspiració, ha sabut regenerar-se a partir de les seves pròpies cendres voladores. Ens serveix i la fem servir, a pesar de la vergonya que això causa, en temps miserables com els que vivim.» Bartomeu Ribes