Pere Jou (Barcelona, 1891 – Sitges, 1964) aportà a l’escultura una original concepció formal, en part basada en la singularitat del seu sistema de treball. A diferència dels escultors catalans coetanis, ell treballava directament sobre la pedra i amb una gran destresa tècnica, sense l’ajuda d’artesans que passessin els seus models al material definitiu, i així creà un llenguatge molt original, fruit d’aquesta relació estreta entre la forma i la matèria.