És cert que l’edat mitjana va ser un llarg període de segles de violència i misèria. Però també hi ha una edat mitjana que va assolir fites extraordinàries: va aixecar catedrals i castells, va cantar les proeses dels cavallers i va estimular els viatges a través d’Europa per complir pelegrinatges o bé per celebrar fires que per primera vegada van dinamitzar l’economia del continent. L’edat mitjana no va ser només el temps dels bàrbars; va ser també el temps de les primeres universitats, de les llegendes sobre el Graal i els cavallers de la Taula Rodona, de les novel·les sobre l’amor de Tristany i Isolda, de la devoció a la Mare de Déu i als sants, i també de
la disbauxa del carnaval. Hi va haver guerres i croades, però també hi va haver gent que es va adonar que les treves eren necessàries, i van sorgir les primeres institucions per protegir els febles i els malalts. Tot això és l’edat mitjana, i tot això està en el pòsit cultural i simbòlic dels europeus del segle XXI.