Rescatat en un lloc remot de l’Àrtic, el doctor Victor Frankenstein ens relata la seva tragèdia: quan era estudiant de filosofia a Ginebra es va obsessionar a aconseguir trobar una fórmula per donar vida a la matèria inanimada. Simultàniament, es va dedicar a reunir parts de cossos humans per construir una criatura d’aparença humana, a la qual va aconseguir donar vida amb una descàrrega elèctrica. Però la criatura, dotada d’una alçada i una força física descomunals, tenia un aspecte tan espantós que inspirava terror a tothom que la veia.
Considerada l’estendard del romanticisme i del terror gòtic, Frankenstein o El Prometeu modern ens recorda que els humans, desconfiats per naturalesa, solen estar mancats del més mínim sentit de la compassió. Encara que la criatura s’apropi als altres amb respecte i sinceritat, confiant que es regiran pels principis de la religió i la pietat, els humans la rebutgen una vegada i una altra, perquè són incapaços de veure-hi més enllà de la seva aparença monstruosa.