És un llibre on apareixen diversos personatges que s’adonen, quan ja és massa tard, de la inconsistència de les seves vides, envoltades d’una inèrcia que ha substituït sense mostrar cap oposició la fermesa vital, la dignitat de la naturalesa humana, per la norma i la passivitat de sobreviure en una societat consumista que els empara: «Hi ha massa vida que no ho és,/ massa gent com les ciutats mirades des d’un avió/ mentre voles d’una a l’altra».