Al bosc de vidre és l’entrega d’un amor a les palpentes. Una obra teixida entre Berlín i indrets boscans, des de muntanya arribant arran de mar, és el desvetllament d’un imaginari viu i bategant en què dues amants se separen i es retroben, en una dansa a través de les llums que les acullen, amb un ritme vegetal i dels misteris que conjuguen. Dels noms de la passió, el degoteig lent i tendre.  De marxar lluny i de quedar-se vora els pètals. De l’endins fràgil i de la dansa entre els segles de cartes, foc i espelma. Com un herbari en flames, com endinsar-se en un somni tendre o en un bosc ple de dàlies.