(Sant Joan de les Abadesses, 1932 – Barcelona, 2020). Poeta i prosista, traductor, professor de català i ciències socials, conferenciant i activista cultural, va estudiar la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, on formà part del grup Estudiants de Vic 1951, apadrinat per Carles Riba i vinculat —entre 1949 i 1959— als estu­diants de les Antologies (poètiques) universitàries. Va ampliar estudis a Roma, on es va llicenciar en Sociologia. De 1963 a 1965 va residir a Alemanya, on exercí al col·legi internat de noies Heimschule KlosterWald, a Baden-Württemberg. Fou professor del Seminari de Vic, i el 1970 s’incorporà amb Ricard Torrents a la direcció del col·legi Sant Miquel dels Sants de la mateixa ciutat. L’any 1977 va participar en la creació de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona, i de la seva editorial, EUMO. El 1978 es desvinculà de la condició eclesiàstica i el 1983 deixà Vic per traslladar-se a Barcelona, on dirigí durant set anys el Laboratori de Sociologia de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB). L’any 1977 Ramon Cotrina guanyà el premi de prosa a les IX Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra amb el recull Retaule de pols. Ha publicat Prat de la Riba, reconstructor de la nacionalitat (1980). Ha traduït Quatre contes, de Wolfgang Borchert; Pregàries, de Michel Quoist; Jim en el televisor, de Gianni Rodari, i també textos de Bertolt Brecht i Franz Kafka.