(Sant Petersburg, 1901 – Filadèlfia, 1993). Filla d’un funcionari armeni, va viure a Sant Petersburg fins que el 1922 va marxar de Rússia amb el seu marit, el poeta Vladislav Khodassévitx, al·legant que «l’activitat literària sota el règim bolxevic era impossible». Van viure de primer a Berlín i després a París, on van formar part del cercle d’exiliats russos en què hi havia Akhmàtova, Nabokov, Pasternak o Tsvetàieva, entre d’altres, les vides dels quals es van convertir en font d’inspiració per a una gran part dels relats de Berbérova. Als anys cinquanta va emigrar als Estats Units, on va exercir com a professora, primer a Yale i després a Princeton.  Tanmateix, el reconeixement com a escriptora no li va arribar fins molt més tard, el 1984, quan es va publicar a França L’acompanyant.