(Santa Coloma de Farners, 1953). És doctor cum laude en Història Moderna per la Universitat de Girona, membre del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans). Ha escrit multitud d’articles en revistes especialitzades i una quarantena de llibres sobre temes històrics, de patrimoni i de divulgació, entre els quals: Pobresa i marginació a la Catalunya il·lustrada: dides, expòsits i hospicians (2002); Caritat, beneficència, solidaritat: l’hospital de Sant Feliu de Guíxols (2005); Les terres gironines: Escultures a la via pública (2006); Hospicis i hospitals de pobres (2007); Indrets i personatges catalanistes (2007); Els camins de Sant Jaume i de Santiago (2010); Ens ho hem passat bé: Memòries d’un professor d’història fill, nét i nebot de botigueres (2015); S’Agaró i Sant Pol, les perles de la Costa Brava; Biografia de Catalunya (2019) i Joan de Serrallonga, el bandolerismo catalán del Barroco (2022). L’any 2015 obtingué el Premi de Novel·la Curta Poble de Barxeta amb l’obra 1992. www.miquelborrell.cat