Pertany a la primera generació de novel·listes de la postguerra. Als anys quaranta, quan el català era prohibit, va escriure un gran nombre de dietaris, articles, relats i esbossos de novel-les. El recull de relats Cavalcades, que fou el seu primer llibre, va aparèixer el 1949, a la prestigiosa Col·lecció Literària Aymà, al costat d’escriptors tan reconeguts com Víctor Català, Salvador Espriu, Narcís Oller, Josep Pous i Pagès o Josep M. de Sagarra. Poc després va publicar la primera novel·la, Retorn a la vall (1950), i un altre recull de contes, Reflexos (1951). En aquesta mateixa dècada va escriure dues de les seves obres més reeixides, Petjades sota l’aigua (1984) i El riu i els inconscients (1990), que van sortir a la llum amb un retard de trenta o quaranta anys. Amb tot, no va defallir mai i, acabada la dictadura i ja sense censura, va donar a conèixer les novel·les Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Molts dies i una sola nit o Una altra sonata a Kreutzer (1985) i Una por submergida (1992), a més del llibre de memòries Escampar la boira (2003).