Va escriure L’últim transhumant quan vivia a la vila de Llívia, un poble especial per la seva ubicació, per la seva història i per la seva gent. Va ser allà on va entrar en contacte amb l’ofici de pastor i amb persones que havien vis-cut aquesta cultura antiquíssima. Va conèixer gent que s’hi havia dedicat, va aprendre les bases de l’ofici, es va integrar en la seva vida i va descobrir el parlar de la Cerdanya, al qual el llibre també vol retre homenatge. La transhumància ha sigut, al Pirineu, una activitat que ve del temps dels romans i que ha perviscut fins a final del segle XX. Malauradament, avui en dia s’ha limitat molt perquè només alguns irredempts continuen aquesta tradició ancestral, i potser per això ja val la pena que en quedi testimoni. 
Autor de mitja dotzena de llibres de ficció i d’altres de no-ficció, Jordi Romeu Carol és bomber de professió i va guanyar el Premi Ciutat de Reus amb aquesta novel·la, que parla d’un ofici que, sens dubte, ha marcat també el nostre caràcter com a societat.