David Jou
(Sitges, 1953) Físic i poeta, ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona i és doctor honoris causa per la Universitat de Girona. Paral·lelament a la seva prolífica activitat científica —és autor de sis llibres i d’uns tres-cents articles de recerca, pels quals ha rebut diversos premis—, ha publicat una extensa obra poètica, aplegada en edició conjunta en els volums L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004), i en els poemaris Poemes sobre ciència i fe (2013), L’avinguda i el laberint (2013), Poemes de Nadal i de Setmana Santa (2014), La mística dels dies (2015), Cartografies de Déu (2016), Cant espiritual (2017), Les escriptures de l’Univers (2019), Poemes de Sicília i Venècia (2021), En la teva llum (2022), editats per Viena Edicions, i Trenta poemes sobre el Parenostre i els salms (2020). També ha publicat els assaigs El laberint del temps, la simfonia de la matèria (2006), Déu, cosmos, caos: horitzons del diàleg entre ciència i religió (2008), La poesia de l’infinit. Ciència i mística (2012) i Creació. Pregàries, himnes, poemes (amb Pere Carreres, 2018).
La seva trajectòria poètica ha estat reconeguda amb el Premi Cadaqués a Quima Jaume 2015.