Aleksandr Kuprín (Penza, 1870 – Leningrad, 1938) va tenir una vida com la de tants altres escriptors russos de la seva època: va començar la carrera militar, però l’abandonà per dedicar-se a la literatura. Tingué una bona acollida en els cercles intel·lectuals, si més no fins que esclatà la Revolució, als principis de la qual no era afí. Durant el seu exili a França, l’enyor l’abocà a l’alcoholisme. Quan va tornar a Rússia, era l’ombra de l’home que havia estat. El braçalet de granats (1911) és el seu relat més conegut.