És la millor targeta de presentació del seu autor, Emili de Balanzó (1939-2020). Un autoretrat en tota regla. Ras i curt, la lectura d’aquest centenar d’articles publicats als diaris Última hora i Menorca entre 2012 i 2020 traspuen de manera admirable la seva personalitat, i ens la retornen amb una frescor sorprenent: sembla talment que l’estiguem sentint. Aquests articles contenen la seva personalitat, l’han encapsulada, i per això la refracten quatre anys després d’haver-nos deixat, i uns quants anys més després d’haver estat escrits.
Ens parla de la seva Menorca, però alhora ho fa de qualsevol altre indret o societat, perquè vivim en un món cada cop més global, uniformitzat, banal i domesticat, vet-ho aquí. Com qui no vol la cosa, però, cada article d’Emili de Balanzó ens carrega de raons per corregir actituds, despertar consciències, rebel·lar-nos i dir prou, perquè ell creu en una ciutadania lliure, compromesa, proactiva, solidària i agraïda.