Fora de la nosa és un intent d’exorcisme de tot allò que queda atrapat dins d’un cos que ha viscut immòbil, encaixonat i premut entre parets, a voltes les parets físiques de la casa familiar i a voltes les parets imaginàries del record i de l’adolescència. A mesura que transita espais personals recognoscibles o onírics, la veu poètica indaga en les causes de la seva pròpia immobilitat i cerca alguna mena de sortida. Serà a través de les imatges d’animals i d’insectes que moren o que muden la casa que trobarà les metàfores per recobrar la veu i el moviment, i arribarà a purgar-se dels llocs que li tibaven la pell.